a la biblioteca de Bigues

Taller de dibuix i poesia amb un poema de Joana Raspall

El mateix dia 1 de Juliol, aniversari de la Joana Raspall a la biblioteca de Bigues i Riells vam fer una colla de periodistes aquàtics, un reportatge del poema “El palau submarí”, obra de aquesta dona dolça, poetessa, novel·lista, autora d’obres de teatre i lexicògrafa. La Joana Raspall feia aquell dia 100 anys! 

A la biblioteca van arribar la Norah, l’Ahmed, el Miguel Ángel i molts més i vam fer amb els seus noms les onades de la superfície del mar. Després de llegir el poema vam anar fent veure que érem busos, a buscar en llibres especialitzats les imatges que ens va transmetre la Joana amb les seves rimes divertides.
Tot seguit cadascú segons els seus interessos professionals va fer una “fotografia” dibuixada del que va veure dins del poema per a enganxar-la sota les onades dels nostres noms i poder admirar dins de l’aigua totes les meravelles que un dia “un mariner amb pipa i rostre colrat” li va explicar a la Joana.
Vam gaudir i vam aprendre tots plegats parlant de la Joana, de la seva obra, dels seus 100 anys. També vam parlar dels periodistes, dels científics, de les característiques dels animals marins les seves rareses, del que mengen i de com viuen.

Aquí us deixem el poema sencer per si voleu fer també un dibuix amb aquesta font d’inspiració:

EL PALAU SUBMARÍ

Un mariner amb pipa
i rostre colrat
ha vist les sirenes
que habiten al mar.

I tant si és mentida
com si és veritat
coses fabuloses
ell me n’ha contat.

Hi ha una cova fonda
de sostre empedrat
amb nacre i amb perles
i estrelles de mar.

Jardins d’anemones
de color brillant
guardeixen les voreres
de la sala gran.

Als arbres, que tenen
branques de corall,
l’aigua i remoreja
amb so de cristal.

Hi ballen meduses
entre vels brodats;
les algues s’inclinen
seguint el compàs.

Els dofins hi juguen
talment com infants
i es tiren petxines
amb els pops gegants.

En sofas d’esponges
com coixins inflats,
dormen les sirenes
de cabells daurats.

Fora, les tortugues
van marcant el pas
i passen exèrcits
de peixos armats
amb espases llargues
i martells alçats;
d’altres, duen dintre
uns focs preparats,
i amb canons de tinta
van els calamars.

Defensen la cova
contra l’ull humà,
i la gent de terra
mai no hi podrá entrar.

M’ho ha dit aquell home
que és un llop de mar,
tot xuclant la pipa
que se li ha apagat.

“Raspall és novel·lista, poetessa i dramaturga. A més, com a lexicògrafa és autora de tres diccionaris: de sinònims, de locucions i frases fetes, i d’homònims i parònims. És una de les pioneres del gènere de poesia infantil a Catalunya. L’any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a l’activitat en favor de la llengua i la cultura catalanes; i el 2010, la Medalla al Treball Francesc Macià. El juliol de l’any passat, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va declarar l’any 2013 Any Joana Raspall per commemorar el centenari del seu naixement. ” VilaWEB notícies.

Més comentaris d’aquest poema i de la Joana en aquest bloc.

Esta entrada fue publicada en Actividades en..., festivAnima es noticia, LeTrAs que nos sirven de inspiración y etiquetada , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *