Un drac que parla

El ajudant i conta-contes de festivÀnima: un petit drac que parla!

drac papiroflexia drac papiroflexia 2drac papiroflexia 3Un drac que parla fet amb papiroflexia

A festivànima tenim uns ajudants…  petits dracs que parlen amb tothom a  vegades a les fires o pel carrer o al taller quan algú ens fa una visita. També els trobareu a dins del teu teatre.

Són molt senzills de fer i a la panxa si els obriu trobareu la nostra adreça d’internet.

Avui com que és Sant Jordi, farem tots junts, amb una petita història, el nostre DRAC que PARLA!

1. Primer de tot hem de trobar un paper que sigui quadrat.

Em va explicar el meu avi que en mig de l’oceà hi ha una PETITA ILLA que els seus habitants anomenen L’Illa del Vent perquè hi bufa sempre el vent.

2. El pleguem per la meitat al diagonal, fent un triangle.

Al ben mig de l’Illa dorm una meravellosa MUNTANYA DE PEDRES BLANQUES abrigada per petits boscos d’arbres antics on hi ha sargantanes i ocells de tots colors. Al costat de la MUNTANYA i dels boscos hi ha un prat d’herba preciós amb un riu d’aigua cristal·lina, i no gaire lluny, un petit poble.

3. Obrim el triangle i fem dos plecs posant agafant les dues cantonades al costat dret i esquerre del paper cap a la línia del centre fins que arribin i ens quedi una figura que sembla un estel.

A aquest poble també hi havia una escola. Les nenes i nens del poble anaven a l’escola i a la tarda jugaven amb el vent. Feien molins i avions de paper, bufaven bombolles de sabó que a vegades s’elevaven lluny sobre el mar. El que més els hi agradava fer, era ESTELS de colors. Les feien, a vegades amb l’ajuda dels seus avis o àvies, i les portaven al costat de la muntanya on hi havia aquell prat tan bonic i bufava molt el vent.

4. Una altra vegada amb les dues cantonades noves que ens queden als costats de la línia central fem dos plecs cap al centre fins que obtenim un rombe o un diamant.

Explicava el meu avi, que no a tothom li agradava jugar amb ESTELS. Hi havia una nena que portava al prat un cabàs, passejava i l’omplia de pedres blanques de la MUNTANYA. Un dia la nena va portar les seves pedres blanques a la classe de ciències, i la professora després d’examinar-les, va dir sorpresa: “Deu meu, però si són DIAMANTS!”. Aquell cap de setmana els pares i mares del poble, els tiets i tietes, i fins i tot algun avi, van deixar enrere les seves activitats habituals per anar a la MUNTANYA amb pales i van tornar a casa amb sacs plens d’aquestes pedres precioses. Aviat hi havia un munt de “busca-DIAMANTS” especialitzats, amb pales mecàniques i camions fent forats per tot arreu!

5. Agafant el nostre rombe l’hem de plegar per la meitat fins a fer un triangle.

Després d’un temps ja la MUNTANYA estava diferent, es veia més prima i no es trobaven ja pedres blanques. No quedaven gaires arbres, el riu baixava brut i el prat romania sol, silenciós i ple de forats.

6. Agafant les dues punxes més agudes del triangle, les pleguem cap a la base cap un costat i cap a l’altre fent un trapezi.

Ningú anava ja a la MUNTANYA i una nit quan al poble pares i mares, tietes, avis, nenes i nens es preparaven per ficar-se al llit; alguns es rentaven les dents, altres miraven la tele i comentaven les notícies, alguns avis feien papiroflèxia amb els seus néts o llegien un conte… van sentir tots un soroll greu com mai havien sentit. Després van sentir petards com de festa que van fer tremolar les cases i els nius que hi havia a les branques dels arbres. Llums de colors van pujar cap amunt en el cel i es van veure de lluny com si a la muntanya algú estigues celebrant un altre SANT JORDI. La MUNTANYA era un VOLCÀ i la lava queia pels costats fins al prat omplint les escletxes i forats. Al final amb uns quants trons va acabar el festival pirotècnic, i van poder anar a dormir.

7. Pleguem cap a la dreta i cap a l’esquerra les dues punxes que havíem fet al pas anterior.

L’endemà al matí, només sortia fum i es podia veure com el vent del nord bufava fent que el fum anés cap a la platja. A la tarda el vent càlid del sud va bufar fent que el fum tornés cap al nord. Així va continuar per mesos fins que tothom al poble estava acostumat i feien servir la direcció del fum per saber si faria fred o no.

8. Agafem les dues punxes i les separem cap a fora perpendiculars a la resta de la figura i amb els dos dits fem pressió plegant-les per la meitat.

Amb el temps també l’herba va començar a ressorgir al prat, l’aigua tornava a estar neta, i un dia que van tornar els nens i nenes a jugar al camp, van sentir a dalt de la MUNTANYA un soroll com de papers bellugats, com d’un ou que es trenca…

9. Empenyem amb suavitat una de les punxes de baix a dalt de manera que giri fins que quedi a sobre de l’altra punxa i a la vegada anem plegant el trapezi per la meitat. Les dues punxes de sobre han de quedar cap al davant mentre que els dos costats del trapezi han de quedar cap al darrere i JA per fi TENIM EL NOSTRE DRAC!

Tots es van quedar bocabadats en veure com del volcà encara tebi va sortir un DRAC petit i somrient que al cap d’una estona de balbucejar va començar a PARLAR!

10. Felicitats per arribar fins al final! Amb un llapis o un boli podeu dibuixar els ulls la panxa i les escates del petit drac. Us convidem a fer-lo parlar i a acabar el conte cada dia amb un desenllaç diferent

Esta entrada fue publicada en Actividades en..., festivAnima es noticia, Hecho en casa y etiquetada , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *